LA VELLESA ÉS L'EDAT DEL COMPROMÍS SOCIAL, DEL VOLUNTARIAT

L'Associació Montse per al Càncer torna a reprendre un nou cicle de conferències sobre temes diversos per oferir als vilatans i vilatanes de Guissona i pobles de la rodalia.

Aquest cop va ser el doctor Ignasi de Miguel qui va accedir molt amablement a la proposta de l'associació. El doctor Ignasi ja fa trenta-dos anys que exerceix la medicina i ho fa amb gran passió i entusiasme, cosa que es veu quan parla de qualsevol tema que hi estigui relacionat.

El tema d'aquesta conferència va ser la vellesa. Segons ell, és una fase de la vida que ha anat canviant considerablement amb els anys: no són iguals els setanta anys d'una persona d'avui que els setanta anys d'una persona de fa tres dècades. La vellesa és una etapa cada vegada més llarga i duradora, perquè la perspectiva vital cada cop és més àmplia. Als avis avui se'ls cuida molt: hi ha un gran ventall d'activitats, d'ofertes culturals i lúdiques al seu abast.

"Què és la vellesa? És una fase més de la vida. I què hem de fer en aquesta etapa de la vida? Doncs, viure!" Amb aquestes paraules tan senzilles i alhora tan positives, el doctor Ignasi va iniciar la conferència i va transmetre al públic assistent la seva vitalitat. Segons ell, la vellesa és el moment idoni per desenvolupar les aficions que hom no ha pogut fer en època activa o laboral i és, sobretot, l'edat del compromís social, del voluntariat, ja que es disposa de més temps lliure per invertir de manera altruista.

És cert que és una etapa de la vida que requereix unes atencions mèdiques específiques (control de la pressió arterial, de l'osteoporosi, del colesterol o altres anomalies mitjançant anàlisis clíniques periòdiques, etc.), però amb la pràctica d'un esport adequat a les condicions físiques del moment o amb la ingesta adequada d'aliments (la nostra dieta mediterrània, en aquest sentit, és fonamental) la vellesa és una fase de la vida que hom pot viure amb plenitud.

LA HISTÒRIA DE LA LORENA , EXEMPLE DE FORTALESA

Si una cosa definia la Lorena era la voluntat de tirar endavant, sempre amb els millors ànims i una gran actitud positiva. Mai va deixar d’estudiar. Una professora anava a casa seva per ajudar-la. De tant en tant, ens venia a veure, trobava a faltar els companys i l’ambient de classe. Volia acabar l’ESO per estudiar alguna cosa que li permetés fer un servei als altres. El moment més trist que vam passar va ser quan, dos dies abans de morir, va pressentir la seva mort i ens va venir a veure a l’institut amb la seva mare. Li vam donar una forta abraçada i ens vam acomiadar. Crec fermament que quan ens deixen persones estimades, comptem amb el seu record i amb tot allò positiu que vam compartir i, per tant, d’una manera més especial, encara hi són presents.

Maria Pampalona directora de l’IES Segarra de Guissona, on la Lorena va cursar els seus estudis.

TEXT CEDIT PER LA FAMILIA DE LA LORENA ELS AGRAÏM MOLT AMABLEMENT LA SEVA COL·LABORACIÓ

Me llamo Lorena Podadera Garcia, tengo 15 años y me han encontrado leucemia. Todo empezó un 26 de febrero de 2009, con unas anginas. Estuve una semana, luego empecé a ahogarme. Tenía el pulmón lleno de líquido y me mandaron en ambulancia al Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, donde me hicieron una punción en el pulmón.

El diagnóstico fue tuberculosis pleural. Estuve una semana con tratamiento y me mandaron a casa, pero al día siguiente me volvieron a ingresar porque los resultados no eran esos. Tenia un linfoma.

Me mandaron urgentemente al Hospital de la Vall d’Hebron. Ese mismo dia, ingresé en la UCI. Al dia siguiente, después de hacerme una punción medular, informaron a mis padres de que lo que tenía era leucemia aguda linfoblástica T. Me pusieron un medicamento por la espalda y al día siguiente empecé la quimioterapia.

Lo que peor llevaba era saber que me iba a quedar sin pelo durante todo el tratamiento. Fue un drama para mí. Lo del tratamiento no tanto, porque sabía que me iba a curar. No quería salir de la habitación para nada, hasta que me di cuenta de que el pelo es una cosa que, tarde o temprano, vuelve a crecer y hay muchos métodos para no sentirse mal: gorras, pañuelos, pelucas...

Hoy estoy explicando mi historia para la gente que esté enferma como yo. Que piensen en curarse y en estar animados, porque así lo llevarán mucho mejor, y que piensen en disfrutar de todos los momentos y, sobre todo, en salir de la habitación y hacer amigos.

Espero que os haya servido de algo lo que os he contado, porque a mí sí que me sirvieron las redacciones que leí de otros niños y niñas.

Y les estaré agradecida toda mi vida a mis enfermeras y a los médicos, porque me han tratado siempre muy bien, con cariño y mucha dulzura.

Ánimos a todos de todo corazón.

LORENA PODADERA

El doctor Chilanguá ens parla de l'acupuntura

El doctor Chilanguá, llicenciat en medicina, especialitzat en medicina laboral i màster en acupuntura (expedit per l'Hospital Hanoi, de Vietnam), va oferir una conferència amena i informativa sobre l'aplicació d'aquesta tècnica, els beneficis de la qual encara avui són força desconeguts entre la població, tot i que és una tècnica que ja s'aplicava a la Xina al segle II abans de Crist.

Malgrat que el dolor pot desencadenar-se per motius diferents, a la Xina del segle II atribuïen el dolor a factors espirituals i físics. Segons la seva filosofia, l'home tenia dolor com a conseqüència d'un desequilibri en el seu univers o, dit d'una altra manera, tenia dolor perquè el seu cos no estava en harmonia. Ja aleshores utilitzaven agulles per tractar el dolor.

El doctor Chilanguá va fer un resum històric de l'evolució de la medicina, amb el descobriment dels primers analgèsics durant el segle XIX, amb la qual cosa la influència de la medicina xinesa en la medicina occidental es va reduir considerablement. Però a mitjans segle XX, l'ús de l'acupuntura va tenir una nova embranzida, ja que molts metges suecs van considerar-la una tècnica alternativa que podia aplicar-se a determinats pacients. Al mateix temps, però, també van començar a sorgir els primers interrogants: com podia demostrar-se que punxant en una mà desapareixia el dolor de l'esquena? o per què a alguns pacients aquesta tècnica els donava bons resultats i a d'altres, en canvi, no?

Tot i que és una teràpia molt efectiva en el tractament de dolors crònics i aguts, són moltes les malalties en què l'acupuntura és beneficiosa i millora la qualitat de vida dels pacients. L'any 1979 l'Organització Mundial de la Salut va publicar una llista de malalties en les quals es recomanava el tractament amb acupuntura: malalties relacionades amb l'aparell locomotor, digestiu o respiratori, malalties dermatològiques o ginecològiques, entre altres. L'hèrnia discal, l'artrosi, les hemorroides, el restrenyiment crònic, l'asma, la bronquitis crònica, les cefalees, els trastorns d'ansietat, la dismenorrea, etc., són només un breu exemple de malalties que poden tractar-se amb acupuntura. Cal tenir en compte, a més, que l'acupuntura no és tòxica ni té efectes adversos.

Coincidint que la conferència es feia el Dia Internacional Contra el Càncer, el 4 de febrer, el doctor Chilanguá també va referir-se als efectes beneficiosos que té l'acupuntura en persones que tenen aquesta malaltia: disminueix, per exemple, els símptomes adversos de la quimioteràpia.

A la conferència van assistir-hi una cinquantena de persones. Aquesta és la setena conferència que l'Associació Montse per al Càncer ofereix al públic en general, amb la voluntat de donar-se a conèixer abordant temes diferents relacionats amb la salut i la medicina.